La solució als problemes del Carrer Nou

13 comentarios



La resposta a totes les preguntes que ens fèiem sobre el carrer Antoni Roig, més conegut com carrer Nou, ja la tenim aquí. No es el que la població de la Torre esperava, ni molt menys el que volien el veïns, però es possible que solucioni d’altres problemes de la població. I no passa per canviar el terra ni per resoldre les molèsties de la carrega i descarrega descontrolada, es molt més imaginativa.


Emulant als americans, potser per l’influencia dels Indians de la Torre, els responsables del consistori han fixat les seves mires en un dels carrers més famosos del món per intentar fer una rèplica a casa nostre. Hem de ser comprensius, mai no serà com l’original, però quedarà molt bufó. Estem parlant, ni més ni menys, que del famós Hollywood Boulevard i el seu Passeig de la Fama.


Ja s’estan fent les primeres proves per poder comprovar els resultats. Tots hem vist els operaris posant aquets pegats de formigó amb ratlletes, això es només que per distreure’ns del veritable objectiu, que com veieu, està molt clar a les fotos. També podem observar que el protocol per deixar l’empremta encara no està prou definit. No saben si posar la mà i el peu, els dos peus, les dues mans o només les rodes de la bicicleta o en el seu defecte del “skate”.

Tenim entès que ja s’està confeccionant una llista dels famosos Torrencs que tindran la sort de poder gaudir de la seva “Rajola de la Fama”, tot i que alguns ja han denegat l’honor.

L’empresa encarregada de fer les noves plaques pels carrers ens ha confirmat de forma extraoficial, evidentment, que s’està fent un estudi per emular les conegudes plaques de Beverly Hills, en el nostre cas amb la forma de l’escut del Barça, encara que el fons blau grana dona problemes per poder llegir el nom del carrer, però s’està treballant en el tema.


El nom del carrer es probable que es canviï pel de “Flinstone Boulevard”, que traduït es diria Passeig del Picapedra, per allò dels trossos del terra que s’hi troben habitualment.


La inauguració del nou passeig es farà, amb tota probabilitat, dintre dels actes de la Festa Major del Quadre de Santa Rosalia, ja que degut a la falta de pressupost es troben una mica minvats d’actes. De totes maneres, fonts de la regidoria de cultura ja ens han avançat que l’acte es traslladarà al polígon industrial, on es farà una petita reproducció del carrer mitjançant un muntatge fotogràfic de gran format. Això es degut a que, sondejats alguns veïns de les proximitats ( plaça del Castell i Cal Jovet), han mostrat la seva disconformitat per l’excés de soroll, encara que fonts de governació ens han dit que d’aquesta manera s’estalviaran possibles aldarulls amb grups de veïns radicals de la plataforma “Per un Terra Plà”.

En l’apartat tècnic, hem tingut accés, mitjançant regidoria d’urbanisme responsable de les obres, als informes de composició del formigó emprat. La composició escollida ha sortit d’un rigorós concurs, en el que han participat tos els cursos de P5 dels diferents CEIPS del municipi. Com no podia ser d’altre forma, ha guanyat el CEIP Antoni Roig, per allò del nom, i perquè la seva barreja de formigó ha estat la més resistent i manté millor les marques de les mans.

[...]

Inauguramos el Club de Cine

2 comentarios


Después del éxito obtenido con el Club de Lectura, hemos decidido crear un nuevo club, esta vez dedicado al cine: El Cinematógrafo.

El sistema que seguiremos será el mismo que el del Club de lectura: cada semana propondremos una película para ver y podréis dejar vuestros comentarios.

Hemos aprovechado el estreno, este viernes, de Ángeles y demonios para inaugurar el Club. Un estreno de lujo que hemos propuesto para ver en el club. Os invitamos a que os paséis y a que forméis parte de él.

[...]

Mosquits, ja son aquí.

13 comentarios



Ja han arribat, ja son aquí. Sembla que mes d’hora que mai, però ja son aquí. Si, estic parlant dels nostres petits i emprenyadors amics de cada estiu, “ Els Mosquits”.


Tornem a tindre la polèmica servida. Encara no sabem quan es fumigarà, o si ja s’ha fet, la zona del aiguamolls, encara que em sembla que el problema no prové únicament d’aquí. La rasa al costat del CEIP L’Antina, al seu pas sota les vies, te el seu propi aiguamoll on podem trobar granotes, muntanyes de mosquits de totes les especies i fins i tot algun ànec despistat.


A l’ urbanització de les Anfores, trobem diferents camps negats d’aigua i diverses zones d’us veïnal en el mateix estat, essent un focus de cria de mosquits. Son dos exemples que jo conec, però poden haver d’altres. Aquestes zones també es troben dintre dels plans de fumigació?


Per la majoria de persones, el mosquit autòcton, no passa de ser una petita molèstia que amb pocs mitjans es pot resoldre. Els nou vinguts mosquits tigre ja son un altre pel·lícula, la fiblada fa molt més mal i els seus efectes triguen mes a marxar. L’autèntic problema es per les persones que en son al·lèrgiques, i si son nens, encara pitjor. Els efectes dels mosquits en aquet col·lectiu poden ser molt greus, deixant marques permanents i d’altres efectes més enllà del mal momentani.


Desitjo que el nostre Ajuntament tingui ben obertes les oïdes i es faci reso de les queixes veïnals i posi remei a la situació el més aviat possible i no tinguem que sentir a parlar més de mosquits aquet estiu.

[...]

Problemes, problemes, problemes........

1 comentarios



La situació actual, en la majoria de les famílies, és força preocupant. Estem patint les conseqüències d'una crisi que naltros no hem provocat, però que ens ha agafat de ple. Hem d’estar atents per cobrir l’hipoteca, els impostos -que, per cert, els volen pujar força més que l'IPC-, les despeses diàries, el col·legi dels nens, etc. La llista és interminable.


En aquesta situació el que el ciutadà espera, com a mínim, és que les institucions, en el nostre cas l’Ajuntament, posin al nostre abast tots els serveis necessaris, i que l’hi pertoquen, per alleugerir els problemes. I això no ens hauria de provocar cap mal de cap. Tot el contrari.


Això que escric, que sembla una obvietat, a l’hora de la veritat no succeeix així. Hem tingut una mostra, fa ben poc, amb el tema de la sanitat. Gràcies a les queixes d’una companya, hem pogut detectar algunes deficiències que els responsables ja haurien d'haver solucionat. I encara que no sigui responsabilitat directa de l’Ajuntament, aquest té l’obligació de vetllar perquè els serveis que reben els seus ciutadans siguin adequats i correctes. Per sort, sembla que aquest tema es troba en vies de solució. Si més no, s’han posat a treballar.


Ara ens trobem amb un cas similar. Hi ha una nena petita, té una mica més de tres anys, que per problemes en el part pateix una hemiparèsia infantil, que no deixa de ser una paràlisi cerebral. Aquesta discapacitat comporta una muntanya de problemes a la família, molts dels quals haurien de tenir una solució ràpida i simple per part de les diferents administracions. A nivell sanitari, els temps d’espera per les visites a la Neuròloga Infantil (només n'hi ha una per tota la "província") són llarguíssims per què estan totalment col·lapsats. La rehabilitació l’han de fer a Tarragona, a una fundació privada, perquè la Xarxa Sanitaria de Santa Tecla no disposa de fisioterapeutes d’acció primerenca -és a dir, fins els cinc anys-. Recentment s’ha obert un centre de rehabilitació aquí a Torredembarra, a Baix Mar, però, evidentment, si no tenen aquests professionals a Tarragona, molt menys encara, aquí. Amb la qual cosa han de continuar desplaçant-se, amb la despesa de temps i diners que això comporta, i la impossibilitat que la mare pugui fer una feina amb horaris normals.


A nivell municipal han sofert un problema. Un problema que, si les administracions i el seu personal fessin bé la seva feina, no haurien d'haver patit. Per prescripció mèdica, la nena ha de fer rehabilitació a l’aigua, és a dir, en una piscina. Per sort, al municipi disposem de piscina climatitzada a les instal·lacions esportives municipals. Els pares es posen en contacte amb l’UDT per demanar informació sobre els cursets de natació de què disposen, informant en tot moment al personal de secretaria del problema que pateix la nena i de les seves necessitats específiques. Després de mil entrebancs, accepten a la nena assegurant que el personal està qualificat per a fer la feina. Hi comencen els problemes, primer diuen que endarrereix el grup, després que ha de portar el mateix sistema de flotació que la resta de nens ( es la coneguda bombolla a la esquena que, com ja els hi van dir els pares, està contraindicada pel problema de la nena), etc. Davant la situació, decideixen preguntar a una amiga de la família, monitora de natació i qualificada per a fer rehabilitacions a nens a l’aigua (la família desconeixia aquet últim punt). Confirma les seves recances i els comenta que amb el seu problema, la nena necessita un altre tipus d’atenció i s’assabenten que ella està donant cursets a la mateixa UDT amb el Club Pentatló Torredembarra i que secretaria té aquesta informació. La sorpresa del pares ja la podeu imaginar.


La pregunta és: perquè no van rebre aquesta informació quan la van demanar? Els monitors de la UDT estan qualificats i preparats per atendre a nens amb problemes concrets d'aquesta mena? Recordem que parlem d’una nena amb deficiències de mobilitat i coordinació, que té unes necessitats especifiques i no d’una activitat extra escolar, amb tots els respectes per aquestes. El següent dia de curset van notificar a secretaria el canvi de monitors, la qual cosa va provocar una situació violenta en la que el personal va passar els límits de la bona educació, per dir-ho de una forma suau. És probable que la culpa, si n'hi ha, no sigui d’aquest personal si no de les directrius que puguin haver rebut per part dels seus caps o la falta de formació rebuda.


Per sort, en aquet cas, la nena només ha patit uns quans dies de formació no adequada i que no han tingut cap mena de conseqüències, però els pares es podien haver estalviat tot aquet ensurt. L’UDT és un club esportiu amb finançament municipal, el que el converteix en servei públic, i com a tal han de estar al servei del ciutadans. No pot prevaldre cap altre argument, ja sigui empresarial o de club, per sobre d’això.


Penso que el cas d’aquesta nena no és un cas aïllat i no estic parlant del tema de la piscina. Als pobles del Baix Gaià són molts els nens i nenes que tenen problemes similars i crec que hem de trobar la manera de, entre tots, ajudar a aquestes famílies. Hem de pressionar i vigilar, dintre de les nostres possibilitats, que les autoritats municipals facin tot els possibles per solucionar aquestes deficiències, que truquin a les portes que hagin de trocar, ja es diguin Servei Català de Salut, Conselleria de Sanitat o el que sigui, i sense oblidar les entitats de casa, si se’ls ha de picar la cresta a algú, es fa, i poden començar per l’UDT.


Si teniu interès en saber més coses sobre la hemiparèsia infantil o sobre aquesta nena, que per cert, es diu Nerea, us deixo aquestes adreces,
http://hemiparesia.mforos.com/
http://hemiparesiainfantilnerea.blogspot.com/

[...]

Torna la Polèmica

1 comentarios



Aquet país nostre cada vegada està més boig. Veiem manifestacions a Madrid de empresaris, si, si, empresaris de Pymes en manifestació a Madrid, encara que ells diuen que era una concentració, les pancartes, consignes i la caminada eren anecdòtiques, clar que el conseller de Medi Ambient també deia que la interconnexió de conques no era un transvasament. Y després d’això veiem un altre manifestació en contra de l’avortament. Ja no tenia clar si eren noticies del dia o era un programa retrospectiu de feia 25 anys. El debat sobre l’avortament creia que estava superat i veig que no.


Desprès de la campanya salvatge de la conferencia episcopal en la que ens tracten, a tots els que estem d’acord amb l’avortament, d’infanticides i de que protegim més a un linx que a un nen ( ja els hi agradaria als linxs ), ens treuen tota la seva massa social, inclosa la plana major del PP ( extraoficialment es clar ) en manifestació per dir al mon que tot el que no pensa com ells son uns assassins de nens. I ens ho diuen els mateixos que han anat cremant a tot aquell que els ha portat la contraria durant segles, o que van donar cobertura, diners i una via d’escapament a tots els comandaments nazis, incloses les SS, per poder fugir d’Alemanya al final de la 2ª Guerra Mundial, o mes recentment el seu cabdill es despenja dient, en un país africà, que l’ús del preservatiu, lluny de protegir contra la SIDA, fomenta la seva propagació. S’han tornat boixos del tot.


Tindríem que fer-los recordar, que el seu cap suprem, ja es digui Deu, Yavéh o Alà, ens va donar, al esser humà, el dret a la lliure elecció. I aquesta llei el que fa es exactament això, donar a les dones la possibilitat d’escollir si volen avortar o no, la llei no obliga a res. El que si fa es garantir que si una dona decideix avortar, pugui fer-ho amb condicions adequades i sense tindre que marxar del país. No hem d’oblidar que mentre “H.P.Paquito” governava a “Las Españas” i teníem prohibit l’avortament, els viatges a Londres eren habituals i no per veure la Columna de Nelson precisament, i les que feien aquet viatge son les que surten amb abric de pell a manifestar-se per protegir la vida i contra l’avortament.

[...]

Sanitat a la Torre

3 comentarios


El passat dimarts dia 10 apareixia un article al Diari de Tarragona parlant de la Sanitat a Torredembarra (el podeu llegir en aquet post). Ara es veu que és un tema interessant i que tothom el tenia present.

El que és cert d’aquesta història és que fa quinze dies no es deia ni una paraula del tema, tot estava bé... En vam començar a parlar quan una companya de l'ABGens va cridar l’atenció per la falta de certes vacunes al CAP. Llavors ens vam posar a treballar. Vam crear un grup de treball per a recollir informació sobre el tema i vam fer pública aquesta intenció. La reacció ha estat fulminat. Ja tenim terrenys per el nou CAP (segons el Sr. Massagué) i ens ampliaran, encara que de forma precària, el CAP a l’estiu. Tot plegat, potser és casualitat i tot ja estava previst...

Això ens demostra que des de les formacions petites, arrelades al municipalisme, i amb ganes de treballar per el seu poble, com és el cas de l’ABG, es poden engegar moltes coses. Perquè, no ens enganyem, si no apretem certs temes els col·lectius no es mouen els que manen.

De tota manera, com sóc mal pensat de mena, crec que han tingut molta pressa a donar possibles solucions i amb la consulta que hem engegat amb els veïns trobarem més deficiències de les que ens pensem.

Us deixo l’e-mail de la consulta abgsanitat@hotmail.com i el telèfon 696 363 328. També podeu deixar comentaris en aquest post si us va millor.

Salut i Gaià.

[...]

10 Anniversari de Salvem el Gaià

0 comentarios


Ja fa 10 any que el projecte “Salvem el Gaià” volta per aquets mons de Deu, i desitjo que si arribem a celebrar el seu vintè aniversari aquet nomes sigui per recordar els objectius complerts.

Es el moment de celebrar aquet aniversari com cal, per això tothom està convidat a participar. Ens veiem al Catllar.
Salut i Gaià

[...]

Eleccions al País Basc

0 comentarios

Ja fa una setmana de les eleccions a Galicia i al País Basc. Les de Galicia era de preveure un retorn a les files conservadores, els hi ve de mena, la sorpresa va estar les anteriors eleccions quan va sortir un govern d’esquerres, encara que amb una coalició. En el cas del País Basc, la caça ferotge, dirigida des de Madrid pels diferents governs espanyols, contra l’esquerra abertzale ha donat els seus fruits. Han aconseguit que cap formació d’aquet sector es presenti a les eleccions, i no per voluntat pròpia, es evident, fent-los desaparèixer de l’equació. Així tenen l’oportunitat de formar govern de coalició les formacions espanyolistes ( PSE i PP, no se com ho explicaran a la resta d’espanya) encara que el PNV ha guanyat les eleccions.
La il·legalització d’aquestes formacions, que recordem que representen un 10% de la seva població, es, com a mínim, discutible. Si son terroristes, o ajuden als terroristes, per què no son a presó?, si tenen prous proves per il·legalitzarles com es que no hi son?. Sap greu dir-ho, però això far pudor. Recordem que parlem d’opcions polítiques no de terrorisme, per que, com he dit abans, si son terroristes que els fiquin a la presó que es on deurien estar. A Irlanda del Nord, en plena guerra entre el IRA i l’exèrcit anglès, ha ningú se li va ocórrer il·legalitzar al Sinn Féin, perquè tothom tenia molt clar que s’acabés com s’acabés amb el IRA, després tindrien que seure a negociar i no podien fer desaparèixer a l’ interlocutor. Aquet punt sembla que el govern d’Espanya no el te gens clar.
La situació frega els límits de les normes democràtiques. Si en contes de ocórrer en un país europeu, del primer mon, es dones en una república bananera o en un país africà, tothom, inclòs el govern d’Espanya, posarien el crit al cel dient que era un atemptat contra la democràcia i no es pot tolerar. Més de 100.000 persones no han pogut exercir el seu dret a votar lliurement, encara hi així han fet sentir la seva veu mitjançant el vot nul que ha passat de ser testimonial a ser quasi del 9%.
Que ningú pensi que aquet escrit es en defensa d’opcions violentes de cap tipus. La violència mai es la solució. Però em sembla, que situacions com aquestes no deurien tindre espai en un país realment democràtic. Perquè la democràcia ha de ser igual per tots, no pot estar manipulada per els que tenen el poder, ja que aleshores potser es tindria que canviar de nom.

[...]

Chance

5 comentarios

Hola a tots. Feia dies que no desava cap post i he decidit que el disseny que tenia era avorrit i no em deixava escriure. Per aixó he decidit, amb l’imprescindible ajuda de la Belén, canviar tot el disseny del blog. Desitjo que os agradi i si no, feu el favor de dir-me el que os agrada i el que no. Gracies anticipades.
Salut i Gaià.

[...]

¡Estáis todos invitados!

1 comentarios



Es momento de hacer un kit-kat y dejar sitio para los que ya lo han conseguido. En este caso me pilla muy de cerca ya que Mª Dolores es casi vecina mía y en poco tiempo ha entrado a formar parte de mi vida: compartimos un mismo sueño, el de crear historias y ahora también un programa de radio local que, aunque no sabemos el tiempo que durará, nos ayuda a conocernos mejor y pasamos un buen rato haciendo aquello que nos gusta.
Este viernes iré a la presentación de su libro y se me ha invitado a participar por lo que estaré encantada de compartir este paso más en su carrera literaria. Espero que este sea el puente que lance definitivamente su carrera.

[...]

Indignació

1 comentarios

Ahir vaig veure per televisió al president del espanyols, del qual en depèn el nostre futur ens agradi o no, com ens deia, amb una tranquil·litat esbalaïdora, que la sortida de la crisi depèn de l'esforç de tots i que ens em d'estrènyer el cinturó. La pregunta es, encara més?

Aquet senyor, segons consta a les sigles del seu partit, es socialista,potser tindrem que definir de nou el que vol dir socialista. Govern socialista es aquell que injecta grans quantitat de diners a la banca per assegurar les grans inversions i que permetin als bancs la concessió de crèdits a particulars i petites empreses. Aquets diners ja els te la banca, però ni les petites empreses ni els particulars han vist un euro. Al final obriran l'aixeta però, quans dies hauran tingut aquets cales? Quans milions hauran guanyat amb uns cales que son de tots? Govern socialista es aquell que l'hi diu als treballadors que han de tindre moderació salarial, que les empreses tenen problemes i que hem d'ajudar tots. No recordo que quan tot els anava molt be i es feien un fart de guanyar cales, els hi digues en aquestes empreses, que tenien que repartir aquesta bonança amb els seus treballadors, tot el contrari, encara seguien demanant moderació. Però sobre tot, com deia el sr. President, hem de continuar consumint, si no es consumeix, el xiringuito s'ensorrarà.

La crisi es real, només hem de veure com arribem la majoria a fi de mes, però a nivell industrial tinc la sensació de que moltes empreses estan fent neteja, aprofitant la situació per sanejar els seus errors passats a baix cost, ja que l'administració, com estem en crisi, te la màniga ample i permeten acomiadaments a cost molt baix que anys enrere no l'haurien permès. D'altres aprofiten el moment per marxar cap a d'altres indrets amb ma d'obra encara mes barata sense que ningú els hi demani contes sobre les ajudes estatals que van rebre per instal·lar-se al nostre territori.

En definitiva i com sempre, ens toca rebre als mateixos. Ens faran pagar els plats trencats d'un sistema econòmic, que tinc la sensació, que fa aigües per tot arreu.

Avui ho veig tot una mica negre, potser es per culpa de la ventada de dissabte, que com a mínim ha fet reactivar la economia de les empreses de construcció de les nostres contrades perquè algú tindrà que reparar tots els desperfectes que va fer. Com diu me mare " no hay mal que por bien no venga".

[...]

Conflicte a Palestina

0 comentarios



Aquet dissabte, 10 de Gener, es va celebrar una concentració a la plaça del Castell de Torredembarra, per demanar el fi de la massacre a Palestina. L'objectiu d'aquesta concentració, des de la nostre humil posició,es el de fer la màxima pressió sobre els nostres governants, perquè facin els possibles per aturar aqueta barbàrie. No podem permetre que morin centenars de civils innocents, ubicats en un territori sense sortida, sota les armes de un dels exercits mes poderosos del planeta. En aquet cas son Palestina i Israel, però sigui on sigui, tenim que lluitar contra aquestes situacions de flagrants abusos de poder que no respecten els mes mínims drets humans.


Això no vol dir, hi vull deixar-ho ben clar, que estigui d'acord amb les actuacions de Hamas a la franja de Gaza. Amb motiu o sense, llença coets contra Israel dia si dia també, no es la manera de resoldre el conflicte. Tothom pot entendre que el poble israelià estigui emprenyat perquè li caiguin coets a les seves escoles o que un terrorista suïcida s'immoli dins un autobús, però arrasar pobles sencer sense cap mirament es una resposta totalment desmesurada.


Ambdós pobles, palestí i israelià, estan condemnats a entendres per molt que els hi costi. Tots dos volen ocupar els mateixos territoris i tots dos tenen poderoses raons que els avalen, però no es poden duplicar, les terres son les que son, i hores d'ara ja deurien saber que la exterminació total del contrari no serà possible, encara que una de les parts ho està intentant amb fermesa i això es el que hem de intentar evitar. Això i aconseguir que seguin, d'una punyetera vegada, a una taula de negociació que no estigui condicionada de bon començament per influencies externes. Mentre Israel pugui actuar impunement sota el paraigües del Estats Units i Hamas continuï amb les seves accions i conti amb les simpaties del mon àrab, difícil serà que seguin en aquesta taula de negociació.


I aquet mateix dissabte, a la concentració que he fet esmena, vaig veure una acció de les que van en contra de l'enteniment entre els pobles. Un grup de joves de origen àrab ( no se si d'origen palestí o no) cremaven una bandera israeliana al mig de la plaça, i ningú els va retreure la acció. Aquest fets només fan que fomentar l'odi de ben jovenets. Si eren d'origen palestí podem entendre l'acció encara que no la compartim, però si el seu origen es magrebí, potser caldria fer-los memòria que ells mantenen al poble Saharià en una situació força semblant a la que es viu a Palestina. Algú va fer el comentari " es el que veuen a la tele" . Es veritat que no mes imiten el que veuen, però algú dels seus majors els tindria que ensenyar el que es correcte i el que no, i si aquets fets, encara que semblin innocents, els deixen passar, ells entenen que es correcte i no pas el contrari.


En tot cas, aquets fets no ens han de fer perdre de vista l'objectiu, que no es altre que intentar fer tot el que estigui al nostre abast per evitar que les llistes de morts a Palestina continuïn creixen dia a dia, i aconseguir que l'exèrcit israelià surti de la Franja de Gaza.

[...]


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com