Indignació

1 comentarios

Ahir vaig veure per televisió al president del espanyols, del qual en depèn el nostre futur ens agradi o no, com ens deia, amb una tranquil·litat esbalaïdora, que la sortida de la crisi depèn de l'esforç de tots i que ens em d'estrènyer el cinturó. La pregunta es, encara més?

Aquet senyor, segons consta a les sigles del seu partit, es socialista,potser tindrem que definir de nou el que vol dir socialista. Govern socialista es aquell que injecta grans quantitat de diners a la banca per assegurar les grans inversions i que permetin als bancs la concessió de crèdits a particulars i petites empreses. Aquets diners ja els te la banca, però ni les petites empreses ni els particulars han vist un euro. Al final obriran l'aixeta però, quans dies hauran tingut aquets cales? Quans milions hauran guanyat amb uns cales que son de tots? Govern socialista es aquell que l'hi diu als treballadors que han de tindre moderació salarial, que les empreses tenen problemes i que hem d'ajudar tots. No recordo que quan tot els anava molt be i es feien un fart de guanyar cales, els hi digues en aquestes empreses, que tenien que repartir aquesta bonança amb els seus treballadors, tot el contrari, encara seguien demanant moderació. Però sobre tot, com deia el sr. President, hem de continuar consumint, si no es consumeix, el xiringuito s'ensorrarà.

La crisi es real, només hem de veure com arribem la majoria a fi de mes, però a nivell industrial tinc la sensació de que moltes empreses estan fent neteja, aprofitant la situació per sanejar els seus errors passats a baix cost, ja que l'administració, com estem en crisi, te la màniga ample i permeten acomiadaments a cost molt baix que anys enrere no l'haurien permès. D'altres aprofiten el moment per marxar cap a d'altres indrets amb ma d'obra encara mes barata sense que ningú els hi demani contes sobre les ajudes estatals que van rebre per instal·lar-se al nostre territori.

En definitiva i com sempre, ens toca rebre als mateixos. Ens faran pagar els plats trencats d'un sistema econòmic, que tinc la sensació, que fa aigües per tot arreu.

Avui ho veig tot una mica negre, potser es per culpa de la ventada de dissabte, que com a mínim ha fet reactivar la economia de les empreses de construcció de les nostres contrades perquè algú tindrà que reparar tots els desperfectes que va fer. Com diu me mare " no hay mal que por bien no venga".

[...]

Conflicte a Palestina

0 comentarios



Aquet dissabte, 10 de Gener, es va celebrar una concentració a la plaça del Castell de Torredembarra, per demanar el fi de la massacre a Palestina. L'objectiu d'aquesta concentració, des de la nostre humil posició,es el de fer la màxima pressió sobre els nostres governants, perquè facin els possibles per aturar aqueta barbàrie. No podem permetre que morin centenars de civils innocents, ubicats en un territori sense sortida, sota les armes de un dels exercits mes poderosos del planeta. En aquet cas son Palestina i Israel, però sigui on sigui, tenim que lluitar contra aquestes situacions de flagrants abusos de poder que no respecten els mes mínims drets humans.


Això no vol dir, hi vull deixar-ho ben clar, que estigui d'acord amb les actuacions de Hamas a la franja de Gaza. Amb motiu o sense, llença coets contra Israel dia si dia també, no es la manera de resoldre el conflicte. Tothom pot entendre que el poble israelià estigui emprenyat perquè li caiguin coets a les seves escoles o que un terrorista suïcida s'immoli dins un autobús, però arrasar pobles sencer sense cap mirament es una resposta totalment desmesurada.


Ambdós pobles, palestí i israelià, estan condemnats a entendres per molt que els hi costi. Tots dos volen ocupar els mateixos territoris i tots dos tenen poderoses raons que els avalen, però no es poden duplicar, les terres son les que son, i hores d'ara ja deurien saber que la exterminació total del contrari no serà possible, encara que una de les parts ho està intentant amb fermesa i això es el que hem de intentar evitar. Això i aconseguir que seguin, d'una punyetera vegada, a una taula de negociació que no estigui condicionada de bon començament per influencies externes. Mentre Israel pugui actuar impunement sota el paraigües del Estats Units i Hamas continuï amb les seves accions i conti amb les simpaties del mon àrab, difícil serà que seguin en aquesta taula de negociació.


I aquet mateix dissabte, a la concentració que he fet esmena, vaig veure una acció de les que van en contra de l'enteniment entre els pobles. Un grup de joves de origen àrab ( no se si d'origen palestí o no) cremaven una bandera israeliana al mig de la plaça, i ningú els va retreure la acció. Aquest fets només fan que fomentar l'odi de ben jovenets. Si eren d'origen palestí podem entendre l'acció encara que no la compartim, però si el seu origen es magrebí, potser caldria fer-los memòria que ells mantenen al poble Saharià en una situació força semblant a la que es viu a Palestina. Algú va fer el comentari " es el que veuen a la tele" . Es veritat que no mes imiten el que veuen, però algú dels seus majors els tindria que ensenyar el que es correcte i el que no, i si aquets fets, encara que semblin innocents, els deixen passar, ells entenen que es correcte i no pas el contrari.


En tot cas, aquets fets no ens han de fer perdre de vista l'objectiu, que no es altre que intentar fer tot el que estigui al nostre abast per evitar que les llistes de morts a Palestina continuïn creixen dia a dia, i aconseguir que l'exèrcit israelià surti de la Franja de Gaza.

[...]


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com