Problemes, problemes, problemes........

1 comentarios



La situació actual, en la majoria de les famílies, és força preocupant. Estem patint les conseqüències d'una crisi que naltros no hem provocat, però que ens ha agafat de ple. Hem d’estar atents per cobrir l’hipoteca, els impostos -que, per cert, els volen pujar força més que l'IPC-, les despeses diàries, el col·legi dels nens, etc. La llista és interminable.


En aquesta situació el que el ciutadà espera, com a mínim, és que les institucions, en el nostre cas l’Ajuntament, posin al nostre abast tots els serveis necessaris, i que l’hi pertoquen, per alleugerir els problemes. I això no ens hauria de provocar cap mal de cap. Tot el contrari.


Això que escric, que sembla una obvietat, a l’hora de la veritat no succeeix així. Hem tingut una mostra, fa ben poc, amb el tema de la sanitat. Gràcies a les queixes d’una companya, hem pogut detectar algunes deficiències que els responsables ja haurien d'haver solucionat. I encara que no sigui responsabilitat directa de l’Ajuntament, aquest té l’obligació de vetllar perquè els serveis que reben els seus ciutadans siguin adequats i correctes. Per sort, sembla que aquest tema es troba en vies de solució. Si més no, s’han posat a treballar.


Ara ens trobem amb un cas similar. Hi ha una nena petita, té una mica més de tres anys, que per problemes en el part pateix una hemiparèsia infantil, que no deixa de ser una paràlisi cerebral. Aquesta discapacitat comporta una muntanya de problemes a la família, molts dels quals haurien de tenir una solució ràpida i simple per part de les diferents administracions. A nivell sanitari, els temps d’espera per les visites a la Neuròloga Infantil (només n'hi ha una per tota la "província") són llarguíssims per què estan totalment col·lapsats. La rehabilitació l’han de fer a Tarragona, a una fundació privada, perquè la Xarxa Sanitaria de Santa Tecla no disposa de fisioterapeutes d’acció primerenca -és a dir, fins els cinc anys-. Recentment s’ha obert un centre de rehabilitació aquí a Torredembarra, a Baix Mar, però, evidentment, si no tenen aquests professionals a Tarragona, molt menys encara, aquí. Amb la qual cosa han de continuar desplaçant-se, amb la despesa de temps i diners que això comporta, i la impossibilitat que la mare pugui fer una feina amb horaris normals.


A nivell municipal han sofert un problema. Un problema que, si les administracions i el seu personal fessin bé la seva feina, no haurien d'haver patit. Per prescripció mèdica, la nena ha de fer rehabilitació a l’aigua, és a dir, en una piscina. Per sort, al municipi disposem de piscina climatitzada a les instal·lacions esportives municipals. Els pares es posen en contacte amb l’UDT per demanar informació sobre els cursets de natació de què disposen, informant en tot moment al personal de secretaria del problema que pateix la nena i de les seves necessitats específiques. Després de mil entrebancs, accepten a la nena assegurant que el personal està qualificat per a fer la feina. Hi comencen els problemes, primer diuen que endarrereix el grup, després que ha de portar el mateix sistema de flotació que la resta de nens ( es la coneguda bombolla a la esquena que, com ja els hi van dir els pares, està contraindicada pel problema de la nena), etc. Davant la situació, decideixen preguntar a una amiga de la família, monitora de natació i qualificada per a fer rehabilitacions a nens a l’aigua (la família desconeixia aquet últim punt). Confirma les seves recances i els comenta que amb el seu problema, la nena necessita un altre tipus d’atenció i s’assabenten que ella està donant cursets a la mateixa UDT amb el Club Pentatló Torredembarra i que secretaria té aquesta informació. La sorpresa del pares ja la podeu imaginar.


La pregunta és: perquè no van rebre aquesta informació quan la van demanar? Els monitors de la UDT estan qualificats i preparats per atendre a nens amb problemes concrets d'aquesta mena? Recordem que parlem d’una nena amb deficiències de mobilitat i coordinació, que té unes necessitats especifiques i no d’una activitat extra escolar, amb tots els respectes per aquestes. El següent dia de curset van notificar a secretaria el canvi de monitors, la qual cosa va provocar una situació violenta en la que el personal va passar els límits de la bona educació, per dir-ho de una forma suau. És probable que la culpa, si n'hi ha, no sigui d’aquest personal si no de les directrius que puguin haver rebut per part dels seus caps o la falta de formació rebuda.


Per sort, en aquet cas, la nena només ha patit uns quans dies de formació no adequada i que no han tingut cap mena de conseqüències, però els pares es podien haver estalviat tot aquet ensurt. L’UDT és un club esportiu amb finançament municipal, el que el converteix en servei públic, i com a tal han de estar al servei del ciutadans. No pot prevaldre cap altre argument, ja sigui empresarial o de club, per sobre d’això.


Penso que el cas d’aquesta nena no és un cas aïllat i no estic parlant del tema de la piscina. Als pobles del Baix Gaià són molts els nens i nenes que tenen problemes similars i crec que hem de trobar la manera de, entre tots, ajudar a aquestes famílies. Hem de pressionar i vigilar, dintre de les nostres possibilitats, que les autoritats municipals facin tot els possibles per solucionar aquestes deficiències, que truquin a les portes que hagin de trocar, ja es diguin Servei Català de Salut, Conselleria de Sanitat o el que sigui, i sense oblidar les entitats de casa, si se’ls ha de picar la cresta a algú, es fa, i poden començar per l’UDT.


Si teniu interès en saber més coses sobre la hemiparèsia infantil o sobre aquesta nena, que per cert, es diu Nerea, us deixo aquestes adreces,
http://hemiparesia.mforos.com/
http://hemiparesiainfantilnerea.blogspot.com/

[...]


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com